04/07/17 Selene ha mort! Última mort!

Diari d’una assassina

Què us podria dir del meu final? Doncs moltes coses...però procuraré ser breu per no avorrir-vos amb la meva història...

Pregunto, pregunto, localitzo víctima, compro pastanaga, mato. Pregunto, pregunto, (un parell de canvis de víctima), trobada amb la meva “víctima-assassina” i moro.

FI

PD: M’han faltat afegir alguns “em poso la immunitat”, “passo una vergonya que te cagas” o uns “merda m’he deixat..”/ “merda no porto...” Ja m’estic enrotllant...però vaja ara que m’hi he posat...us donaré algun que altre detall mes de la meva mort.

Crònica d’una mort anunciada

Ser assassí i víctima t’omple d’esperança i temors...

Vaig ser la primera assassina en matar, i el destí va voler que per contra, jo fos l’última víctima en morir. Així que es podria dir que vaig donar el tret de sortida, tret que finalment em va donar a mi.

Puc ven assegurar que ha estat la mort més premeditada, preparada, la més presenciada, lenta i dolorosa, però la mes dolça!

Amb el privilegi del que pocs gaudeixen d’aquest joc: veure venir de cara la pastanaga!

Conscient que arribava el meu final però amb l’esperança al cor fins l’últim segon.

El meu pit tacat de crema de cacau em confirmava el que més em temia...